|
NOM: David
Tarragona
MATÈRIA: Informàtica
CURS: 4t B
Índex
La fusta és la matèria llenyosa del tronc d'una
planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tenir troncs;
però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot
referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables. La fusta és
un material heterogeni, higroscòpic, cel·lular i aniso tròpic. La fusta és
composta de fibres de cel·lulosa i
hemicel·lulosa mantingudes unides per
lignina
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats
entre ells per ramades medul·lars en sentit radial. Aquestes, de vegades molt
aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de
període anual.
La fusta la produïen i utilitzen les plantes amb
fins estructurals, perquè resulta ser un material estructuralment efectiu, per
aquesta característica és utilitzada àmpliament pels humans.
Una vegada tallada i seca, la fusta s'utilitza per
a moltes aplicacions diferents. Una d'elles és la fabricació de polpa o pasta,
matèria primera per a fer paper. Artistes i fusters tallen i uneixen trossos de
fusta amb eines especials, per a fins pràctiques o artístics. La fusta és també
un material de construcció molt important des dels començaments de les
construccions humanes i roman sent-lo avui.
·
La medul·la és la part més ferma i
compacta, en el centre del tronc, es forma per assecat i resinificació
·
Duramen és la part immediata a la medul·la, més dura i
consistent, impregnada de lignina taní.
·
Albeca és la part exterior i més jove de la fusta, amb
més saba, que amb el temps al ser substituït el midó per taní es transforma en
duramen, que es fixa en la membrana cel·lular.
·
Càmbium és la capa que permet el creixement en gruix de
l'arbre
·
Floema o líber és una capa formada per cèl·lules
conductores que transporten la saba elaborada que nodreix l'arbre
·
Escorça és la pell o coberta exterior del tronc i branques
d'algunes de les plantes productores de fusta.
En aquest procés intervenen els llenyataires o la
quadrilla d'operaris que pugen a la muntanya i amb destrals o serres
elèctriques o de gasolina tallen l'arbre i li treuen les branques, arrels i
comencen a prendre-li l'escorça perquè comenci a assecar-se. Se sol recomanar
que els arbres es tallin a l'hivern o a la tardor. És obligatori replantar més
arbres que els que es van tallant.
És la
segona fase i és en la que la fusta és transportada des del seu lloc de tall a
la serradora i en aquesta fase depenen moltes coses com l'orografia i la
infraestructura que hi hagi. Normalment es fa tirant amb animals o maquinària
però hi ha casos en què hi ha un riu a prop i s'aprofita per a que els porti,
si hi ha bona corrent d'aigua es deixen anar els troncs amb compte que no
s'encalli però si hi ha poca corrent es lliguen fent basses que es guien fins
on faci falta.
En aquesta fase la fusta és portada a uns
serradores. En les quals se segueix més o menys aquest procés i la serradora
l'únic que fa és dividir en trossos la fusta segons l'ús que se li hagi de
donar posteriorment. Solen utilitzar diferents tipus de serra com per exemple,
la serra alternativa, de cinta, circular o amb corrons. Alguns serradores
combinen diverses d'aquestes tècniques per millorar la producció.
Aquest és el procés més important per la fusta ja
que fa que sigui de qualitat i estigui en bon estat tot i que si fallen els
anteriors també falli aquest.
Es
col·loquen les fustes en piles separades al sòl i amb forats perquè corri
l'aire entre ells i protegits de l'aigua. El problema amb aquest sistema és que
triga molt de temps i això no és rendible al del serradora que vol que això
vagi de pressa.
·
Assecat per immersió: en aquest
procés es fica al tronc o el patíbul d'una piscina, i per l'empenta de l'aigua
per un dels costats del patíbul la saba surt empesa pel costat oposat així
s'aconsegueix eliminar la saba de la fusta i així no es podreixi; tot i que
priv-eix a la fusta d'una mica de duresa i consistència, guanyarà en durada.
Aquest procés dura uns quants mesos, després dels quals la fusta assecarà més
de pressa perquè no hi ha saba.
·
Assecat al buit: en aquest
procés la fusta és introduïda en unes màquines de buit. És el més segur i
permet conciliar temps extremadament breus d'assecatge
·
Assecat per vaporització: aquest
procés és molt costós però bo. Es fiquen els fustes en una nau tancada a certa
altura del sòl per la qual corre un núvol de vapor de 80 a 100 °C; amb aquest
procés s'aconsegueix que la fusta perdi un 25% del seu pes en aigua i més tard
per completar el procés se li fa circular un corrent de vapor d'oli de quitrà
que l'impermeabilitzarà i afavorirà la seva conservació.
·
Assecatge mixt: En aquest
procés s'ajunten el natural i l'artificial: es comença amb un assecatge natural
que elimina la humitat en un 20-25% per prosseguir amb l'assecatge artificial
fins arribar al punt d'assecat o d'eliminació d'humitat desitjat.
De la fusta natural s'obtenen altres productes,
com els taulers artificials, el paper i el cartró.
En general, el mobles que utilitzem no són
fabricats de fusta massissa. L'interior dels mobles es fa de fustes artificials
i solament s'hi usa la fusta natural a la part exterior en forma de làmines.
Tenen les
característiques següents:
➢ Són més
econòmics que la fusta natural.
➢ Poden tenir
dimensions molt més grans.
➢ No es
deformen, ni es podreixen ni es corquen.
➢ Fonamentalment
poden ser de tres tipus: Contraxapat, aglomerat i premsat o de fibra.
El paper és una fina capa de fibres vegetals
entrellaçades entre si formant un pedaç que té la propietat de ser resistent,
perdurable en el temps, lleuger, aïllant de la calor i l'electricitat i
higroscòpic (absorbeix l'aigua).
S'obté a partir de làmines gruixudes de pasta de
paper o per aferrada de diverses capes. La forma comercial més comuna és el
cartó ondulat, que és un compost d'una làmina de paper interior amb forma
d'ones, reforçades per dues d'exteriors llises que hi són adherides amb cola.
Per tal d'evitar-ne la destrucció se la sotmet a
un tractament de conservació, que consisteix a injectar-hi en fred i a pressió,
amb aparells adequats, o bé en calent, mitjançant autoclaus, una substància
capaç de fer-la imputrescible (creosota, sulfat de coure...) i de preservar-la
de l'acció de l'aigua, de certs insectes i de la floridura.
En la construcció, la fusta s'empra com element
resistent, com tancament, paviments o decoratiu.
·
Elements resistents: Pilars,
BIGES, o encavallades
Tancaments: S'usa bàsicament per baranes, portes o
elements estructurals de fusteria (bastiments, finestres
·
Paviments: Tarimes de parquet, massís o laminat
Paviments: Tarimes de parquet, massís o laminat
·
Decoració: S'utilitza
en elements escultòrics o parcel·lats.
·
Elements auxiliars: Com a
material de construcció s'utilitza per bastides, encofrats o plataformes.
La fusta que és també biomassa és la font
d'energia més antiga que coneix la humanitat.
Actualment, per a més de la meitat de la població
mundial, la fusta representa l'origen del 50% de l'energia consumida però per a
Europa i Estats Units tan sols el 4%.
La fusta es composa de cel·lulosa i lignina, així
com de midó, bàlsams, alcohol metílic, càmfora, colorants, tanins, perfums i
resines. Conté carboni i hidrogen. El contingut energètic depèn de l'espècie
vegetal però sempre és inferior al del carbó i els altres combustibles fòssils.
Per produir calor durant la combustió de la fusta
es requereix oxigen, com a comburent, i s'allibera diòxid de carboni.
No hay comentarios:
Publicar un comentario